De petit ja m'agradava dibuixar. Recordo que des de pàrvuls els meus companys i jo dibuixàvem molt i ens ho ensenyàvem, comparàvem i apreníem.
Vivíem envoltat de quadres i llibres. Els pares em duien a exposicions des dels 5 anys. Són grans afeccionats a l'art i he conegut grans artistes a casa.
Hem gaudit de llibres il·lustrats, també tebeos i còmics. A l'Antiga Escola del Mar hom donava molta importància a la creativitat, la plàstica, els treballs manuals, la lectura... Amb els llibres de la biblioteca vaig descobrir les il·lustracions d’en Doré i altres autors que em varen captivar.
Als catorze anys vaig iniciar-me a dibuix tècnic. les seves eines i possibilitats.
Descobria coses noves que marcarien i formarien la meva incipient carrera. Roger Dean, artista, dissenyador i arquitecte anglès del 1944 em va atreure tant com l'obra d'en Dalí.
L'obra d'aquests autors va configurar el model dels primers dibuixos a tinta que començà el curs del 75-76, amb catorze anys. Eren composicions
surrealistes, figuratives amb factura de còmic per a adults.
De 1978 a1980 vaig prendre les primeres classes de dibuix al taller d’en Josep Puigdengolas amb Gloria Muñoz i Josep Maria Pinto.
El 1981 amb 19 anys, vaig fer la meva primera exposició de dibuixos a l'Ateneu Llibertari "La Flor de Maig" al Poble Nou.
A l'any següent, 1982, vaig exposar a la galeria, Art Gallery. Studio 2 a Barcelona. I al 83 a la Galería Collage de Madrid. Totes les exposicions seguien la línia de dibuix a tinta però progressivament les imatges deixaven de ser composicions recarregades, a l'estil del Bosco, per
a concentrar-se en figures úniques i/o solitàries a l'estil de Magritte.
Vaig introduir el color a les meves últimes composicions surrealistes: dibuix a tinta amb aquarel.la.
Volia donar el salt a la pintura. Em mancaven, però, coneixements tècnics i bàsics, un aprenentatge que el paisatge que m'envoltava em va servir. El resultat va ser personatges figuratius i surrealistes que vaig exposar al 1986 a Barcelona.
Les obres mostraven l'eclecticisme, suma de diverses influències, que va evolucionar fins al 1990 on vaig exposar, a Vilanova i La Geltrú i després a l'Ateneu Barcelonès, paisatges i nus femenins de base figurativa i facturació neopuntillista.
Pel camí, les influències van ser diverses: Chirico, Urgell, Velàzquez, Goya, Escher, els impressionistes, l’expressionisme i el Pop Art.
Les exposicions a l'Ateneu Barcelonès de 1992, 1993, 1996, 2000 així ho demostraren. Son pintures que parlen del paisatge que m'envolta i del mar que contemplo, de lo quotidià, i de lo intemporal, de l'efímer i del perpetu. De la realitat i el seu reflex.
En quant a la pintura, les ànsies de passar les meves composicions surrealistes a l'oli em portaren a l'aprenentatge de la tècnica que amb un mínim domini, exploro des l’expressionisme per anar derivant cap a l’impressionisme. I aquest m'encamina cap a la figuració realista. Amb els anys he anat afilant la meva mirada i he aconseguit un punt de vista particular. Explicava el conjunt mitjançant una part, en el fragment, aparentment anodí per a mostrar la bellesa que rau oculta.
De tant en tant tornava al surrealisme en forma d’aquarel·la, o a la cal·ligrafia amb tinta xinesa. Eren recessos conceptuals i espirituals.
Des dels '80 creo un pont entre dos corrents antagòniques: el realisme i l'abstracte.
Les exposicions individuals i col·lectives es succeeixen a Barcelona, Madrid, Girona, Sitges, Caldes d'Estrac, Cadaqués, Quesada, Plasència, Sitges, Vic, New, York, Paris, Frankfurt, Lido...
Tots aquests anys d'aprenentatge em permeten, ara, pintar composicions úniques i personals, on l'estètica és la base d’on suggereixen idees, impressions, missatges, conceptes...
I sempre he anat a contracorrent de les modes.
Pol Borràs 2019
Fotografia de Eulàlia Sayrach
